Seminari de la FESPM. MATEMÀTIQUES PER A LA VIDA QUOTIDIANA

Els companys i socis de feemcat DAVID BARBA, FRANCESC REVERTER, ANTONI VILA ens fan arribar la crònica de la seva participació al Seminario de la FESPM. Moltes gràcies per la feina, és clar!!

Dibuix

Els passats 13, 14 i 15 de novembre se celebrà al CIEM (Centro Internacional de Encuentros Matemáticos), a Castro Urdiales, el seminari de la FESPM “Matemàtiques per a la vida quotidiana”. Des de la FEEMCAT hi vam anar David Barba, Antoni Vila i Francesc Reverter. Amb la deformació professional que caracteritza el professorat, de fet… el seminari va començar en les converses del viatge d’anada i va concloure en les del viatge de tornada.

El nucli del seminari van ser els grups de treball , formats per unes 10 persones cadascun. Es van titular:

I Recursos i materials adequats per treballar les matemàtiques per a la vida quotidiana.

II De la vida quotidiana a la vida acadèmica.

III Adults analògics enfront d’infants digitals.

IV Matemàtiques com a part de la cultura científica.

Per animar el debat en els diferents grups de treball, l’organització del seminari va programar tres conferències, a càrrec de Miquel Albertí, Jaime Carvalho i Mariano Martín.

A la primera conferència, de Miquel Albertí, es posà l’èmfasi a la necessitat d’experimentar i comprendre les matemàtiques. Al títol del seminari “Les matemàtiques per a la vida quotidana” hi podem canviar la preposició “per” per qualsevol altra i anem obtenint interessants relacions entre la quotidianitat de la vida i la ciència exacta. Albertí proposa d’una banda unes matemàtiques necessàries per a la vida quotidiana, aquelles per poder subsistir, i d’altra banda unes matemàtiques complementàries per a la vida quotidiana, aquelles per poder comprendre. La conferència va plantejar també dos exemples quotidians -quotidians per a qui?-, acompanyats cadascun d’ells d’una petita planificació, com són: el canvi de divises i el fet d’embolicar una capsa.

Podeu consultar la presentació completa aquí.

A la segona conferència, Jaime Carvalho ens proposà un exemple on trobar matemàtiques per a la vida quotidiana: el diari (del dia anterior!). També comparà la visió que es té de l’educació matemàtica a Singapur, Portugal i Canadà. Carvalho conclou la seva xerrada remarcant la no existència d’una línia clara a l’UE envers l’educació matemàtica.

Podeu consultar la presentació aquí.

A la tercera conferència, de Mariano Martín, se’ns presentà una web amb materials didàctics extrets de diaris, on es pretén treballar matemàtiques i les ciències a partir de la classificació de notícies en set grans blocs o contenidors. A més, cada notícia va acompanyada d’una fitxa per al professorat i una proposta didàctica per a l’alumnat.

Teniu més informació a la web de la OEI.

Pel que fa als grups de treball, cadascun d’ells va elaborar les conclusions dels temes que s’hi van debatre. La darrera sessió del seminari va consistir a fer una posada en comú d’aquestes conclusions de cada grup de treball, a mode de resum, però també a la vegada per compartir la feina feta amb la resta de participants del seminari.

   El primer grup de treball, recursos i materials adequats per treballar les matemàtiques per a la vida quotidiana, donà una visió tant de les matemàtiques per a la vida quotidiana, com de la vida quotidiana per a les matemàtiques. Es presentà la varietat de recursos que poden ser útils a les classes de matemàtiques així com la seva adequació als diferents nivells, fent incís en la necessitat d’integrar els recursos tecnològics. Finalment, remarcaren la necessitat d’un “banc de recursos”.

Es van definir tres àmbits o preguntes generals per tal d’ordenar les idees:

  • Matemàtiques per a la vida quotidiana, o vida quotidiana per a les Matemàtiques?

 

Aquest primer apartat vol recollir les dues idees generals que hi pot haver al darrera del títol general de les jornades i que pot servir com esquema general sobre el que discutir.

En el primer cas es tractaria de deixar clar quines Matemàtiques, o quina part, són les més factibles per ser utilitzades en l’anàlisi de situacions de la vida quotidiana. En el segon cas “vida quotidiana per a les Matemàtiques” es tractaria d’identificar quines situacions reals, convenientment preparades, ens poden servir com a activitat d’entrada per a treballar un determinat contingut de la Matèria (una línia potent en aquest sentit seria la “Matemàtica Realística” de l’Institut Freudenthal).

Tant en el primer cas com en el segon, el conjunt de les dues idees ha de servir sobretot per a capacitar-los, per adaptar-se als canvis amb esperit crític (aprendre a aprendre). No solament és important el contingut matemàtic, sinó també el saber fer, el procés i la reflexió sobre el que s’ha fet.

De fet, aquest apartat és el nucli central de treball sobre el que caldria treballar en un futur, ja que els dos següents són més d’aplicació.

Es va trobar a faltar una mínima bibliografia sobre el tema, per exemple “Matemáticas en la vida cotidiana” que no es va ni citar.

  1. La vida quotidiana com a recurs

El debat es va conduir (creiem que amb encert) cap a la confecció d’una llista d’aspectes a tenir en compte. Fem un resum de les idees principals sobre les activitats d’aquest tipus:

    • facilita el tractament de la diversitat ja que treballa en context, la qual cosa permet solucions a diferents nivells d’abstracció;
    • les situacions han d’estar ben organitzades i planificades, i acompanyades de “bones preguntes”;
    • el paper del docent com a guia, donar pistes, moderador …
  1. Exemples de recursos i recursos tecnològics

Es van aportar un seguit d’exemples, però la idea importat va ser plantejar la necessitat de dissenyar, organitzar i divulgar un banc d’activitats ben definides per poder ser portades a classe, on els applets, per exemple, hi haurien de jugar un paper important. En aquest aspecte les diferents federacions haurien de fer alguna acció.
   El segon grup de treball, de la vida quotidiana a la vida acadèmica, com ens ho explica la companya M.Àngels Rueda, de XEIX, incidí en la necessitat d’incloure la realitat a les aules per dotar de significativitat i context les matemàtiques, passant per totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a l’educació universitària. Com a punts claus es proposen la flexibilitat dels objectius així com una bona formació inicial del professorat en aquest camp. També, remarquen la necessitat d’un banc de recursos.

   En el tercer grup de treball, adults analògics enfront d’infants digitals, el debat sortia sovint de l’àmbit del seminari (matemàtiques i vida quotidiana) tot entrant en l’àmbit del paper a jugar per la tecnologia digital a l’aula. Tanmateix, aquest debat no es va defugir. Una premisa clau absolutament compartida era el fet de que el món digital formava part important de la vida quotidiana; per tant, havia de ser present a l’aula, i no per imposició, sinó per coherència. Per tant, les conclusions del grup es podrien resumir en tres grans aspectes:

  • L’ús de recursos tecnològics digitals no garanteix per ell mateix ni la competència digital de l’alumnat ni una major competència matemàtica.

 

La utilització d’aquestes tecnologies permet un ensenyament més dinàmic, la visualització de conceptes, el reconeixement de patrons, agilitza la gestió de l’aula, les postes en comú,… Però tot això no és suficient: la reflexió, l’esperit crític, els processos de resolució de problemes,… no poden ser substituïts, sinó facilitats per aquests recursos digitals.

Un consens del grup: l’alumnat no pot finalitzar l’ESO sense un cert domini d’una aplicació de geometria dinàmica, d’un full de càlcul o de les calculadores (científiques o gràfiques).

I una crítica: atenció a no banalitzar l’ús dels recursos digitals;  portada a l’extrem, ve ironitzada per aquest acudit.

 

  • Un dels aspectes que fa que cada cop sigui més gran l’escletxa digital entre professorat i alumnat és la “por”, la inseguretat del primer… enfront a la sensació contrària del segon.

 

El professorat és usuari de les tecnologies digitals, però hi ha una important reticència a utilitzar-les com a recurs degut a la responsabilitat en la seva gestió eficient, a l’agilitat amb la que “sent” que en farà ús.

Òbviament, aquesta escletxa es pot reduir amb una formació específica i continuada, de la que tant les administracions educatives com les societats de professorat n’haurien d’assumir l’objectiu.

 

  • “Una escola digital” no pot deixar de banda l’avaluació.

 

L’alumnat hauria de poder accedir lliurement i responsablement, durant qualsevol activitat d’avaluació, a qualsevol recurs al que tingut accés durant el seu aprenentatge (recordem els recursos clau als que hem fet referència abans).

   El quart grup fou Matemàtiques com a part de la cultura científica. Primer de tot apuntaren que si preguntem quins coneixements ha de tenir una persona culta, les ciències -i les matemàtiques en particular- no acostumen a estar les primeres de la llista. Per tant, necessitem que es visualitzin més les Matemàtiques com a integrants de la vida, de la història. Necessitem que tinguin més protagonisme dins de la història general (que acostuma a centrar-se en fets sociològics), però també dins de la història de la ciència en particular. Cal fer més visibles els matemàtics com a científics. Les activitats de carrer i rutes matemàtiques (obertes també a la població en general) podrien ajudar a veure les matemàtiques com a part integrant de la cultura.

Es va considerar la creació d’un laboratori matemàtic experimental (com tenen les altres branques científiques) un fet que ens pot ajudar a integrar les Matemàtiques com a part de la cultura científica. Independentment de tenir aquest laboratori matemàtic, la pràctica educativa hauria d’implementar unes matemàtiques més experimentals i experiencials. S’haurien de veure com a part integrant d’altres ciències i no merament com la simple aplicació rutinària de fórmules. Hem de transmetre, i que l’alumnat així ho visqui, el mètode científic dins de les pròpies Matemàtiques.

Es remarcà la necessitat de crear vocacions científiques en el nostre alumnat i d’estimular les ments creatives dins del camp científic.

Es va esmentar que s’hauria de potenciar la crítica que els mitjans de comunicació fan en referència a les matemàtiques. Per exemple, en periodisme esportiu veiem: si un equip fa deu vegades que perd en un camp concret, hem de pensar que continuarà passant així?

A banda dels temes tractats en les conferències i grups de treball (cadascú dels tres vam participar en un) ens enduem un munt de coses, “una motxilla ben plena”, de les xerrades de cafè i les pauses, dels sopars i de les passejades pel port. Sempre és un plaer estar envoltats de gent amb ganes de treballar, compartir i innovar a l’aula. L’entorn natural, a més, va fer que ens sentíssim encara més acollits. Ens hagués agradat un treball previ al Seminari que fos més consistent. Però continuarem implicats amb el tema per exemple a través d’un grup de Facebook que vam crear amb la intenció de continuar compartint experiències matemàtiques de la vida quotidiana. Crear un banc de recursos seria genial!!